Cercar en aquest blog

dimecres, 31 d’octubre de 2012

UN NOU PROFE, UN NOU COMPANY, UN NOU AMIC... EN JOAN

 
Bueno y parece ser que esta semana va de cartas, de sentimientos,  de vivencias,...
 
Este año tenemos nuevo profe, un nuevo compañero, un nuevo complice ...UN NUEVO AMIGO, y ser como es nos ha ayudado a sobrellevar la tristeza por la ausencia del compañero, AMIGO  y CREADOR de este blog, Toni (por cierto si me estás leyendo sabes que nos  debes algo). El nos dejó un hueco muy importante que sabíamos que no se iba a llenar pero  Joan ha sabido hacerse el suyo propio.
 
Joan llegó dia 1 de septiembre con muchas ganas y mucha fuerza y eso hizo que el inicio fuera mucho más llevadero. Ahora casi dos meses después le hemos pedido que nos escribiera algo para nuestra revista... y vamos a daros la primicia de sus vivencia cuando llegó al Fusateret hoy en nuestro blog.

GRACIAS JOAN!!!!


ES FUSTERET…….?

 "Com cada any a partir de la segona quinzena de juliol, per a aquells que no hem tengut la sort o, mai se sap, la desgràcia de treure’ns l’oposició comença el procés de selecció de places de cara al següent curs. Aquest any, per allò de la crisi i els retalls de la mai suficientment valorada administració vaig decidir triar el màxim nombre de places a les  que podia optar. En tot aquest cúmul de places hi havia algunes que podies triar o no, i a més a més estaven marcades, cosa que m’encantà, amb un símbol de “perill” com el de les senyals de conduir. Acte seguit podies veure la llegenda que posava  “places d’especial dificultat”.
  Després de fer aquest procés de selecció un ja es queda tranquil, com aquell que pensa “jo ja he complit, ara queda en mans del destí “. Doncs el destí en aquest cas va voler que m’assignaren aquesta plaça en “el centre d'especial dificultat  Es Fusteret”. En un primer moment he de ser sincer vaig pensar “fui un niño rebelde pero yo no me merezco esto”. En un segon moment comences a informar-te i a demanar als companys si algú sap algo d’aquest centre ….us ho recoman,   MAI HO FEU!!!! És com que et diagnostiquen una malaltia  i començar a cercar informació per internet … acabes amb la conclusió que ets un malalt terminal i que la petita berruga que t’ha sortit en la planta del peu acabara per fagocitar-te (terme utilitzat per els biòlegs per definir que …………te tragará vivo” ). Hi havia companys que et deien: “crec que es xungo”,  altres et deien: “ t’anirà bé tu saps dur aquests al·lots”… no sé a quin dels dos grups desitjar-los la pitjor de les sorts “osease” que sempre se li baixen els calcetins i la talonera sels hi vagi cap endavant ,qui ho heu patit ja sabeu de que parlo.

   Han passat quasi dos mesos des de que vaig començar a fer feina en aquest centre, i ara pens …”igual no fui tan malo” no sols perquè he trobat un grup de professionals meravellosos, ni tan sols perquè m’han acollit d’una manera fantàstica ... sobretot perquè després de 10 anys com a professor et planteges si el que fas serveix per qualque cosa ... doncs ara tenc la certesa que sí. 
 
      He topat amb un grup de gent que encara creu en la seva feina i que a més intenta fer-la bé però sobretot perquè tenc la gran oportunitat de fer feina amb joves que ens necessiten i sobretot que necessiten una altra oportunitat per poder emmendar aquells errors que han comés en el passat i reconduir les seves vides. És una tasca dura i difícil i cada al·lot té una situació X que de vegades es complicat abordar-la, però quan veus que les coses van sortint, que van funcionant als centres de referència o quan simplement et diuen “gracias Joan por mirar-me eso “ és com una injecció de moral que fa que segueixis lluitant per ells i penses em sento útil i a més estic posant el meu gra de sorra perquè aquesta societat sigui una mica millor.
    Especial menció per la persona que m’ha amargat l’existència des que vaig arribar al centre ……. “ la maes” conocida en los bajos  fondos  com Nuria López. De tant en tant, en el meu cas no em pregunteu perquè, cada any bixest apareix una persona que saps que quedarà i amb la que estableixes una connexió especial, doncs sí  aquesta persona és na  Nuria. Esper continuïs agobiant-me amb feinetes de les teves, Déu meu no sé quina serà la propera, però ja et dic que seguiré intentant seguir-te l’estel.la, cosa molt difícil, per estar a l’altura. Gràcies “maes” per ser com ets i per alegrar-me cada matí amb la teva energia i bon humor. "



  
Joan C.
31.10.2012